De tot el bestiari festiu català l’àliga és la figura més solemne i significativa de la festa. Símbol de poder, l’àliga és un dels elements del bestiari festiu català més antics. Després de la derrota catalana del 1714 i amb l’aplicació del Decret de Nova Planta la figura va patir greus perjudicis i un gran retrocés per ser identificada amb la dinastia dels Àustria. El segle XX i sobretot en les darreres tres dècades, moltes ciutats han recuperat les seves àligues.

 

A Santa Coloma de Farners no hi ha referències històriques de la figura de l’àliga i la seva presència és molt recent. No obstant això, amb pocs anys l’Àliga de Santa Coloma de Farners ha esdevingut el símbol i imatge de la Festa Major.  L’Àliga va ser incorporada a la faràndula de la ciutat la Festa Major de l’any 2015 i és una reinterpretació feta pel mestre escultor Toni Mujal d’una àliga construïda sense gaires èxits l’any 1999  inspirada amb un tapís romànic del monestir colomenc de Sant Pere Cercada.

 

Si hi ha una cosa que distingeix l’Àliga de Santa Coloma de Farners de totes les altres àligues és l’aixeta que té al ventre d’on en raja ratafia.

 

La “Marxa de l’Àliga” i el “Ball de l’Àliga”, són les músiques que van lligades a la figura, totes dues composades pel músic Nil Mujal. La “Marxa de l’Àliga” és la peça musical que s’interpreta quan l’Àliga fa la seva entrada a la plaça i és el preludi del seu ball. La peça musical, el “Ball de l’Àliga” és la melodia que s’interpreta per fer ballar l’Àliga de Santa Coloma de Farners i està inspirada en l’aixeta que hi ha al ventre de l’Àliga i d’on en raja ratafia. L’estructura musical de la peça és l’habitual que segueixen la majoria de les àligues festives; una primera part solemne i elegant que va pujant de to per arribar a una segona part amb ritme ràpid i viu, però en el cas de l’Àliga de Santa Coloma de Farners a la primera part es combinen frases musicals solemnes amb d’altres d’embriaguesa.