La figura de la Mulassa forma part de la imatgeria festiva de la Festa Major de la ciutat des de l’any 2019 i va ser creada l’estiu d’aquell any pel mestre escultor Toni Mujal després de ser una de les propostes guanyadores dels pressupostos participatius organitzat per l’Ajuntament colomenc.

 

Esbojarrada, divertida i amb ganes de treure foc per la boca, la mulassa és la bèstia més imprevisible i festiva de la faràndula colomenca. Porta com a genet en Francesc Fontdevila (1837-1913) més conegut com a Panxo, un il·lustre colomenc tant  excèntric com la mateixa bèstia. Aquest personatge històric va anar a fer les Amèriques però va tornar a la ciutat sense haver-se fet ric. Va regentar un cafè i va ser regidor de l’Ajuntament però se’l coneix sobretot per ser l’inventor de la “Pomada Panchu”, un ungüent segons deia, capaç de curar tot tipus de ferides i talls. Per popularitzar el producte es passejava a cavall pels mercats i les fires sempre acompanyat del seu lloro a l’espatlla i  demostrava les virtuts curatives de la pomada fent demostracions publiques amb animals vius que ell mateix feria per posteriorment posar-hi pomada perquè es regenerés.

 

La peça musical que fa ballar la mulassa va ser composada pel músic Nil Mujal i es diu “La Mulassa li va dir a en Panxo”. La música consta de dues parts: la primera està inspirada en el passat “indianu” d’en Panxo i té ritme d’havanera. A la segona part el ritme és alegre, i fa que la mulassa pugui ballar al galop.

 

El nom de la peça ret homenatge al popular rodolí farnesenc “En Pinxo li va dir a en Panxo”, en unes èpoques de desavinences entre ambdós personatges. Els testimonis materials d’aquest passat els trobem a la plaça Farners, on hi podem trobar avui l’Hotel-Fonda Pinxo i l’edifici Can Panxo, on ell hi havia regentat un cafè.